UN ARBRE
Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.
*
Jo somniava
rossinyols, caderneres...
Ocell que cantes,
ara que no somnio,
com has pogut trobar-me?
*
Les mans, frisoses
per la teva tardança,
juguen amb l'ombra
d'una branca florida
que es dreça per mirar-te.
*
Com una espiga
que assenyalés a l'alba
la seva estrella,
tremolo de mirar-te
quan te'n vas tan alegre.
*
Si allò que enyoro
ja només és una ombra,
ombres, digueu-me,
¿com la vostra tenebra
fa llum en la meva ànima?
*
L'amor fermenta
amb l'oci i el silenci.
A voltes penso:
-No sé si estimo massa
o és que ja no estimo...-
FI
Jo us dono gràcies
d'haver vingut com ales,
amor, angoixa,
lentes hores de somnis
que us heu tornat paraules.
Màrius Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada