diumenge, 29 de setembre del 2013

David Jou i Mirabent " Via Catalana"


 
Via catalana

Mirant Europa, oblidant Espanya,
contemplant el mar, ignorant Madrid,
que ample semblava el món,
que alegre!
 
Amb menys insults,
amb menys amenaces,
amb més democràcia,
indiferent , però amb camins possibles,
fred i distant, però amb escletxes obertes,
sense aquest empresonament en un dogma,
sense aquesta sordesa malcarada
i aquest menyspreu infinit cap a nosaltres.
 
I tant potent que hauria pogut  ser
l’Espanya de la suma i el respecte!
Però mai no podrà ser;
ni la volen, ni ens hi volen,
només volen manar, cobrar i controlar.
 
Per això, en aquell immens riu groc
de sud a nord, de nord a sud,
ningú no trobava a faltar  Espanya:
era un dia d’eufòria, de festa, de família,
de confiança en el futur,
i no pas de pensar coses grises o impossibles:
L’Espanya que no han deixat ser,
La llosa insostenible de l’Espanya d’ara.
 
Potser algú ens escoltava:
Déu?, Europa?, el món?
Espanya, no
                                                   David Jou i Mirabent


dimarts, 19 de març del 2013

Salvador Espriu "L'Onze de Setembre de 1714"


L'ONZE DE SETEMBRE DE 1714


Almenys ens han deixat
L'honor de caure sols.
En la desesperança,
Acceptem la foscor.

Demà retornarem
Al treball, a l'esforç.
Dreçats, hem de cavar
Als bancals de la por.

Aprofundim rars pous
Als orbs ulls de la mort.
Enllà d'aigües llotoses,
Terra bona, llavor.


Salvador Espriu

COMENTARI DE JSO:

Què han estat i què són les «aigües llotoses»?
Quina és aquesta «terra bona»?
Quina és «la llavor» ?

Està rebrotant aquesta llavor?

« El pensament català - ens digué Francesc Pujols - rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors»

Sabrem reconèixer aquest pensament quan rebroti?

diumenge, 17 de març del 2013

Jacint Verdaguer "Vora la mar"


VORA LA MAR

Al cim d'un promontori que domina
     les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
     me'n pujo a meditar.
Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
     contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
     m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
     me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
     mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes
     que m'ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
     d'evori, d'or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
     joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
     per retornar al fons:
vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
     en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
     del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència
     duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
     l'esmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
     les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
     dieu-me què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
     tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
     m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
     Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
     los escriuré amb estels?
          Caldetes, 10 de gener de 1883

Jacint Verdaguer

Fundació Jacint Verdaguer

dijous, 14 de març del 2013

Salvador Espriu "Arbre"


ARBRE

Jo et vaig somniar majestat invisible
Que plana per la faç de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
Un home només, et portava, sepulcre,
Pare mort, dintre meu, en silenci,
I et cridava amb paraules de vent
D’antics mil•lenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
En temença de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Déu en la nit.

Del llibre "Les Hores"

Traducció al basc o "eukara"

Zuhaitza

Maieztate ikustezina, amestu zintudan
gauza bakoitzaren azalean dabilena,
errautsaren minean sustraitua,
gizon batek bakarrik eramaten zizun, ehortz,
Aita hila, nere barruan, isilik,
Haizezko hitzekin deitzen nizun,
Milaka urteko zahartzaroarekin, haserrea pizten dutenak.
Sekula ez didazu erantzun, eta utzi egin nauzu
Gauaren bildur, su sekretua, gar luzea,
Jainko zuhaitza, gauean


Traducció a l’hebreu:

ETZ

Jalamti aleja hadar lo niré
kemishtaf merajef meal kol dabar
Noaj bijeeb shel afar
Adam ejad lebadó, lakaj otjá, kbar.
Ab met, betojí, besheket
vekarati lejá im milim shel ruaj
shel alfei shanim atikot shemabirot et hakaas.
Af paam lo anita laraash veaçabta otí
Im pajad mibnei halaila, ech sodi, lehaba g’bohá
Etz haeloim balaila